Andorra la Vella.- La jove escriptora Melània Vinyals serà la següent a passar pel Fòrum de l'Fnac Andorra (dimecres 17 d'abril a les 19.00 h) per presentar el seu llibre Les aparences enganyen (Llamps i Trons). Tot i que fa anys que escriu, aquesta és la primera vegada que s'atreveix a mostrar al públic les històries que plasma sobre el paper. A Les aparences enganyen, Vinyals ens presenta als Faurat, una família d'alt poder adquisitiu que amaga una part fosca que només descobrirem llegint les 150 pàgines d'aquest llibre de venda exclusiva a l'Fnac Andorra.

Què t'ha portat a escriure Les aparences enganyen?

No és el primer que escric, però sí el primer que m’atreveixo a mostrar; i la veritat és que vaig tenir molta sort de què la Maria i l’Arnau confiessin en mi. Conec a la Maria des de fa més de deu anys, era la meva professora de català al Sant Ermengol, i sempre vam anar mantenint més o menys el contacte, que es va fer més estret fa un parell d’anys per altres temes, i quina sort perquè si no encara no m’hauria atrevit a donar-me a conèixer. Escric d’ençà que sé posar negre sobre blanc tot el que la meva imaginació anava creant, o modificant, de la realitat. Jo soc filla única i tinc pocs amics i, tot i que ara m’agradaria que se’m reconegués el meu do per explicar històries, si escric és perquè és l’únic que sé fer, i la lectura la meva companyia més fidel des que tinc memòria. El pas conseqüent a devorar llibres sol ser intentar escriure’ls.

A Les aparences enganyen, parles d'un tema que actualment està a l'ordre del dia (les aparences), sobretot, pel poder que tenen a través de les xxss, per exemple. Estem sotmesos a voler mostrar una part de nosaltres que no s'adiu a la realitat? Per què creus que passa això?

Al llibre no parlo de les xarxes socials, només del Tinder i per criticar-lo, però l’argument no té res a veure amb aquest camp. Si la frase Les aparences enganyen existeix gairebé des dels principis del verb és perquè existeix un component inherent a la majoria de les ments (l’adjectiu que més s’atansa per definir-ho és “orgull mal entès”) que ens impulsa a envejar, desitjar i imitar al qui, segons la nostra percepció, viu millor, sent aquest “Millor” directament proporcional als diners, i sempre hi haurà algú per damunt nostre. Per què crec que això passa? Doncs perquè vivim en una societat bastida damunt el factor econòmic i, ometent temes de salut, és cert que el que ens arriba és que qui més diners té, millor s’ho passa, i la gent vol passar-s’ho bé. 

Creus que vivim en una societat on existeixen moltes famílies Faurat? 

Jo no conec ningú amb un nivell adquisitiu com el que descric al llibre, però evidentment sé de molts casos de famílies que mostren una cara de portes enfora i molta gent sap que el que es cou a dins és del tot diferent. En qualsevol cas, no m’he inspirat en ningú conegut per crear l’arbre genealògic dels Faurat ni cap dels seus drames. Que a alguna família hi pot passar tot el que descric? M’estranyaria, perquè són diverses trames que es van superposant i em costa de creure que hi hagi algú tan desgraciat, però el món és molt gran i tot pot ser. Pel que fa al meu llibre, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

De fet, en la teva història surten conceptes com l'enveja, les mentides, la hipocresia, la superficialitat, la venjança...què t'ha portat a parlar d'aquests temes? 

Ningú llegirà un llibre on només es parli de bondat i d’idees naïf sobre pau i amor. El que agrada a la gent és el que vulgarment anomenem “salseo”, els conceptes que menciones més el sexe, que representa una part important de la narració, crec que descrit de manera gens vulgar i molt fidedigna. Això és el que agrada, el que capta, i vull enganxar a tanta gent com sigui possible.

Quin missatge vols transmetre amb Les aparences enganyen?

Vull que el missatge me’l transmetin els lectors a mi, preguntant-me quan acabaré el llibre següent.

Per què creus que hem de llegir Les aparences enganyen?

És una història fàcil de llegir; tinc un altre llibre al calaix que és un totxo, però Les aparences enganyen és una recepta de 150 pàgines amenes, elaborada amb els ingredients que agraden al públic, que atrapen: suspens, girs i personatges complexos, que posen de manifest les misèries dels mortals els uns, i la gran valentia i instint de supervivència inherents a la condició humana els altres. Són el tipus “d’herois sense capa” amb què la gent vol identificar-se: persones que lluiten pel que volen sense perdre’s en circumloquis pensant la manera; que segueixen moltes vegades els dictats del cor perquè prefereixen gaudir un instant i pagar-lo tota la vida que pagar igualment tota la vida sense haver gaudit aquell instant; persones reals, sí, però amb uns atributs que els fan dignes d’omplir les pàgines d’una novel·la. Persones sense poders màgics, però amb notables habilitats tangibles, persones que podríem conèixer i fins i tot ser o esdevenir.