Andorra la Vella.- El text definitiu de l'acord d'associació estarà totalment revisat en la seva versió en anglès a finals d'aquest mes d'abril. Així ho ha posat en relleu el secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, durant la lectura comentada del text que s'ha ofert aquest dimarts als mitjans de comunicació, seguint la línia que s'està fent amb diferents col·lectius. D'aquesta manera, ara s'estan duent a terme els darrers intercanvis entre Andorra, la Unió Europea i San Marino de tal manera que es pugui tenir 'el text autèntic' en anglès a finals del mes d'abril per començar la seva traducció a les 23 llengües de la Unió Europea (una feina que es farà des de la Unió Europea) a més del català, una tasca que correspondrà a Andorra. Posteriorment, caldrà fer les verificacions d'aquestes traduccions, amb la qual cosa s'arribarà al mes de juny i s'espera que al setembre se signi l'acord i arrenqui el procés de ratificació. La intenció de l'executiu continua sent que el referèndum se celebri a principis de l'any que ve, un cop el parlament europeu hagi donat el vistiplau a l'acord.

El secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, ha detallat que per a l'entrada en vigor del text s'han previst tots els escenaris possibles, ja que pot estar influenciat per diferents factors com ara les eleccions al parlament europeu que s'han de celebrar al mes de juny.

En el marc del procés d'informació a la ciutadania sobre aquest acord, Riba ha detallat també que al mes de maig, concretament a partir del dia 6, es preveu dur a terme un seguit de reunions públiques a les diferents parròquies, i també al Pas de la Casa, per explicar com queda el text definitiu. La previsió és que es facin dues reunions setmanals i que també es puguin fer trobades a Barcelona i Tolosa, per informar els residents andorrans que hi visquin.

L'acord

Riba ha detallat els diferents aspectes que inclou l'acord i ha oposat en relleu, entre d'altres, que en matèria de lliure circulació de persones s'introdueix un "concepte nou" que és el de "residència permanent", que estipula que després d'un seguit d'anys de residència, concretament cinc, els ciutadans de la UE tindran aquesta consideració i ja no hauran de renovar el permís tal com passa en l'actualitat. També hi ha novetats pel que fa al reagrupament familiar i, en aquest sentit, caldrà que la persona que el vol dur a terme acrediti que les persones que arribin al país no suposaran cap càrrega per a l'estat i s'hauran de definir uns mecanismes per fer-lo, però a grans trets estarà indexat a què la persona que vol fer el reagrupament tingui uns revinguts equivalents al salari mínim, molt per sota, per tant, dels requisits econòmics actuals. Riba ha tornat a recordar que es manté el sistema de quotes i la necessitat de presentar penals en cas que el treballador vulgui treballar en sectors considerats sensibles com educació o sanitat. També ha recordat que els andorrans gaudiran d'un seguit de drets com els de poder treballar o estudiar en igualtat de condicions en qualsevol país de la UE, però no es tindran drets polítics, ja que en "cap cas" seran considerats ciutadans de la UE.

Quant a les quotes, es podria "invocar l'aturada de la solució" en casos molt extrems com podria ser que estigués en risc l'accés a l'habitatge, els sistemes públics o els llocs de treball disponibles.

Pel que fa a la prestació de serveis, la qual cosa afecta a les professions titulades, el text estipula que del règim d'autorització actual es passa a un de declaració que és el que el país tenia abans del 2022 i una de les novetats és que els col·legis professionals "tindran un rol més d'actor que d'espectador". També hi ha canvis per a aquesta prestació de serveis pel que fa a la temporalitat que ja no estarà limitada als 30 dies per any actuals. Hi haurà, però, dos filtres que seran que si la persona passa més de 90 dies al territori haurà de demanar un permís de sojorn i un altre estipula que l'activitat principal no pot ser la de la prestació de serveis que vingui a fer.

Altres aspectes que canviaran respecte de la situació actual és que els residents passius europeus no hauran de fer una inversió de 600.000 euros en actius nacionals, una qüestió que tampoc hauria de tenir un impacte molt important, ja que Riba ha xifrat en 20 les inversions d'aquest tipus en un termini de cinc anys. Pel que fa a la verificació d'antecedents penals, també cal puntualitzar que estarà circumscrit a la residència i, per tant, no es podria demanar en cas de fronterers comunitaris, sempre que no treballin en un dels sectors considerats sensibles.

Una altra de les novetats esmentades és que es regularan les ajudes d'estat, és a dir, les subvencions públiques que tinguin com a destinatari una empresa o societat que opera en condicions de mercat, amb l'objectiu que no hi hagi competència deslleial. En aquest sentit, el secretari d'Estat ha detallat que es va fer "una prospecció" i cap aportació de diners actual tindria aquesta consideració d'ajudes d'estat.

Altres novetats destacades seria la introducció del dret al permís parental, que és una excedència de vuit setmanes els primers vuit anys d'un fill. I també un fons de garantia contra la insolvència de l'empresari que ara caldrà determinar com es dota.

També es determina en el text que els medicaments de fora de la Unió Europea (i que, per tant, no estiguin autoritzats per les agències europees) no es podran vendre a les farmàcies andorranes. Riba ha destacat que en un any aquest tipus de medicaments representa un 1% del total dels importats al país.

A més, es fixa la prohibició de produir tabac mentolat, una qüestió que afectarà només un operador que ho està fent en l'actualitat.

En el balanç de punts a favor i en contra, el secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea ha destacat que per aplicar tot el que deriva de l'acord d'associació caldrà que l'administració incorpori 26 treballadors que ja estan definits quant als seus perfils, els nivells salarials i els ministeris en els quals haurien de treballar. En aquest sentit, ha detallat que nou serien per cobrir vacants actuals.

També caldrà crear estructures noves, com un ens regulador d'àmbits com les telecomunicacions o una unitat de traducció. I en matèria de drets d'autor s'estipula que la SDADV no serà un operador únic.

Quant a certs costos derivats de l'acord, caldrà tenir en compte els de participació en certes agències europees i als programes europeus. En aquest darrer cas, el cost estarà indexat al PIB del país.